LA FEINA
És difícil que una persona et transmeti tant en tan poc temps, però l’Eduard era capaç de fer-ho.
El seu somriure, que desprenia afecte i empatia en tot moment, es troba a faltar moltíssim.
Aquella sentència breu i clara que em va dir en un dia de feblesa: “Eps, aquesta no és l’actitud!”… Quanta raó tenia!
Ell sempre a tope de positivitat, energia, alegria, voluntat, disposat a col·laborar i a més a més encoratjant els altres… Excepcional!!!
Cada dia penso en ell, tot sovint vivim situacions que em recorden la seva envejable postura i és que tenim motius més que suficients per anar endavant amb entusiasme i gaudint de felicitat.
Segur que tots tenim el mateix pensament: “Ha estat un autèntic privilegi ser a prop seu”
El seu somriure, que desprenia afecte i empatia en tot moment, es troba a faltar moltíssim.
Aquella sentència breu i clara que em va dir en un dia de feblesa: “Eps, aquesta no és l’actitud!”… Quanta raó tenia!
Ell sempre a tope de positivitat, energia, alegria, voluntat, disposat a col·laborar i a més a més encoratjant els altres… Excepcional!!!
Cada dia penso en ell, tot sovint vivim situacions que em recorden la seva envejable postura i és que tenim motius més que suficients per anar endavant amb entusiasme i gaudint de felicitat.
Segur que tots tenim el mateix pensament: “Ha estat un autèntic privilegi ser a prop seu”
Anabel
UNA CADIRA INVISIBLE
Un somriure….
T’apropes com cada dia…, pausat, radiant, des acomplexat, amb un objectiu: ser feliç avui. Perquè el demà queda massa lluny, perquè demà és una paraula que mai dius. És avui, avui quan tens vint-i-quatre hores per ser feliç.
Les cadires es mouen al teu voltant mentre tots anem picant les tecles interminables dels nostres ordinadors.
Una mà….
Mentre tots necessitem deu dits que es mouen al compàs del estrès, la angoixa i de vegades del mal humor, tu només necessites una mà per fer màgia…
Per ajuntar imatges que s’harmonitzen al ritme d’una cançó que va sonant…
Es avui, avui quan pots construir una historia que romandrà per sempre més, només amb una mà…
Avui ja és demà Eduard, i és avui, quan ja no arriba el teu somriure fins les nostres cadires estàtiques, acomplexades, estressades i de vegades de mal humor quan podem veure que eres tu l’únic que estava en peu gaudint de cada moment, de cada segon, gaudint de la vida amb un somriure etern, fent màgia amb una sola mà.
Vas aconseguir viure la vida assegut a una cadira invisible que ningú veia perquè la teva energia, el teu entusiasme i la teva passió eren tan grans que vas esser capaç de passar per davant nostre corrents amb la teva cadira invisible mentre la resta seguíem asseguts esperant que arribes demà... i avui ja es demà.
UNA CADIRA INVISIBLE
Un somriure….
T’apropes com cada dia…, pausat, radiant, des acomplexat, amb un objectiu: ser feliç avui. Perquè el demà queda massa lluny, perquè demà és una paraula que mai dius. És avui, avui quan tens vint-i-quatre hores per ser feliç.
Les cadires es mouen al teu voltant mentre tots anem picant les tecles interminables dels nostres ordinadors.
Una mà….
Mentre tots necessitem deu dits que es mouen al compàs del estrès, la angoixa i de vegades del mal humor, tu només necessites una mà per fer màgia…
Per ajuntar imatges que s’harmonitzen al ritme d’una cançó que va sonant…
Es avui, avui quan pots construir una historia que romandrà per sempre més, només amb una mà…
Avui ja és demà Eduard, i és avui, quan ja no arriba el teu somriure fins les nostres cadires estàtiques, acomplexades, estressades i de vegades de mal humor quan podem veure que eres tu l’únic que estava en peu gaudint de cada moment, de cada segon, gaudint de la vida amb un somriure etern, fent màgia amb una sola mà.
Vas aconseguir viure la vida assegut a una cadira invisible que ningú veia perquè la teva energia, el teu entusiasme i la teva passió eren tan grans que vas esser capaç de passar per davant nostre corrents amb la teva cadira invisible mentre la resta seguíem asseguts esperant que arribes demà... i avui ja es demà.
