COLÒNIES
Les coses de la vida
Maria, la treballadora social d’Asem Catalunya, era aquella noia que sempre estava al telèfon per atendre a la Isabel, la mare de l’Eduard, quan tenia una reunió amb l’EAP (equip d’assessorament psicopedagògic). Aquestes reunions eren perquè l’Eduard en la seva etapa escolar necessitava la figura d’un vetllador que li acompanyés a fer coses que ell no podia. I quantes tensions va provocar aquest servei!. La Isabel ho vivia molt intensament i la Maria intentava racionalitzar una miqueta el malestar. Preparaven la reunió identificant que coses es podrien dir i quines no, el to, i tots aquells elements importants per a una millor comunicació i per aconseguir tot allò que l’Eduard es mereixia.
Després, va venir l’assumpte del pilot de l‘avió que no va voler carregar la cadira de rodes de l‘Eduard en les seves vacances del 2010 a Mallorca. I a conseqüència d’això, l’interès de l’Eduard per la cinematografia, i el seu curt per denunciar els fets: l’Eduard, un valent molt compromès, i per això vàrem fer aquesta carta de suport.
Ah¡¡¡, i no vull oblidar-me de la recerca d’un lloc per fer les pràctiques. Una altra vegada a moure fils, a establir les estratègies, a tombar murs. I no sols ho va aconseguir sinó que a més l’Eduard va aconseguir un lloc de treball!.
I quant volies conduir, volies treure’t el carnet de conduir, i quan tocava organitzar la setmana de les malalties neuromusculars, vàrem programar una xerrada sobre el Dret a Conduir i una petita exposició de cotxes adaptats i vas vindre amb els teus pares per veure aquests cotxes i et vas fer un fart de mirar i preguntar.
Maria, la treballadora social d’Asem Catalunya, era aquella noia que sempre estava al telèfon per atendre a la Isabel, la mare de l’Eduard, quan tenia una reunió amb l’EAP (equip d’assessorament psicopedagògic). Aquestes reunions eren perquè l’Eduard en la seva etapa escolar necessitava la figura d’un vetllador que li acompanyés a fer coses que ell no podia. I quantes tensions va provocar aquest servei!. La Isabel ho vivia molt intensament i la Maria intentava racionalitzar una miqueta el malestar. Preparaven la reunió identificant que coses es podrien dir i quines no, el to, i tots aquells elements importants per a una millor comunicació i per aconseguir tot allò que l’Eduard es mereixia.
Després, va venir l’assumpte del pilot de l‘avió que no va voler carregar la cadira de rodes de l‘Eduard en les seves vacances del 2010 a Mallorca. I a conseqüència d’això, l’interès de l’Eduard per la cinematografia, i el seu curt per denunciar els fets: l’Eduard, un valent molt compromès, i per això vàrem fer aquesta carta de suport.
Ah¡¡¡, i no vull oblidar-me de la recerca d’un lloc per fer les pràctiques. Una altra vegada a moure fils, a establir les estratègies, a tombar murs. I no sols ho va aconseguir sinó que a més l’Eduard va aconseguir un lloc de treball!.
I quant volies conduir, volies treure’t el carnet de conduir, i quan tocava organitzar la setmana de les malalties neuromusculars, vàrem programar una xerrada sobre el Dret a Conduir i una petita exposició de cotxes adaptats i vas vindre amb els teus pares per veure aquests cotxes i et vas fer un fart de mirar i preguntar.
A Girona vaig tenir l’enorme goig de moderar una taula sobre el treball interdisciplinari que girava en torn a les vivències de l’Eduard en relació als serveis de benestar i salut del país. Les fotos de l‘acte reflecteixen aquest goig. Vaig pensar: estic molt orgullosa de tot el que hem viscut amb l’Eduard.
Però la bomba va arribar amb la campanya electoral europea del 2011.
L’Eduard era el cap de cartell per Catalunya de l’Agrupació d’Electors, Discapacitats i Malalties
Rares (DER)!.
Eduard, han estat moltes i molt intenses les vivències, lluites, i il·lusions les que hem viscut junts, el teu record romandrà viu. Per tot això, sento que estàs entre nosaltres encara que no estiguis. AMB TOT EL MEU / NOSTRE AFECTE, ET RECORDARÉ/REM SEMPRE.
Eduard, han estat moltes i molt intenses les vivències, lluites, i il·lusions les que hem viscut junts, el teu record romandrà viu. Per tot això, sento que estàs entre nosaltres encara que no estiguis. AMB TOT EL MEU / NOSTRE AFECTE, ET RECORDARÉ/REM SEMPRE.
Bon dia,
Fa setmanes que tinc pendent escriure sobre les aventures que vam compartir amb L’Edu al llarg de les colònies i els viatges...és emocionant recordar aquells moments, i costa trobar les paraules per expressar tot plegat.
Finalment, m’he decidit, i em surt començar amb un titular: Sau, Benidorm, Berlin...
Des de les primeres colònies a Sau, tot va ser molt especial. Per mi, eren les primeres colònies acompanyant a un infant amb una malaltia neuromuscular, i em va tocar l’Edu!! En arribar tenia molt de respecte per si podria respondre a totes les necessitats de l’Edu, i si estaria preparat per donar una resposta, però l’Edu té aquesta capacitat màgica de fer fàcil les coses més complexes, així que des del primer moment l’Edu em va facilitar la tasca, i vaig poder gaudir-la en tot moment. Van ser unes colònies al pantà de Sau extraordinàries amb el grup de petits, però com que l’Edu estava enmig del grup de petits i grans, vam tenir la gran sort de que el Fransesc, el coordinador d’aquelles colònies, ens convidés també a la dels grans! Així que l’Edu i jo , vam tornar a compartir unes colònies, aquesta vegada a Sant Andreu Salou, i l’experiència va tornar a ser..increïble! Tot plegat, passava l’any 2002..
Ens ho passàvem genial, activitats, tallers, festes, sortides, i el millor, la convivència i la relació entre nens i monitors, érem i som un equip.
Aquests 8 dies, s’omplien de moments i instants ple d’emocions. A l’Hora de tornar, sempre hi havia un vídeo, fotos, la història del que havíem fet, però el que havíem sentit i viscut era molt difícil d’expressar, i en el meu cas, encara va ser més difícil des d’aquell primer estiu...Feia un any havia acabat els estudis de relacions laborals, i havia viatjat per Europa i Estats Units abans d’iniciar la meva carrera professional, i aquell estiu de colònies, i aquelles emocions viscudes, van fer que canvies el rumb de la meva carrera professional, des d’aquell estiu, vaig decidir canviar les gestories, i les relacions laborals, per la intervenció socioeducativa i les relacions humanes. La decisió la vaig prendre naturalment, com em mostrava l’Edu que les coses es porten, i amb l’experiència d’aquell estiu del 2002, vaig canviar, no recordo en quin moment concret va ser, però dins l’emoció del record que en tinc, la mirada de l’Edu hi és present com a detonant d’aquella decisió.
Des d’aquell estiu, em sento educador, i encara hi treballo, ara des de un centre residencial d’acció educativa. Em sento profundament agraït a L’Edu,i a la seva família, per la seva manera de ser, pel seu somriure, per les seves abraçades, per la seva mirada...la mateixa que ens regalava per donar-nos a entendre que tot és possible, i així va ser...
Des de 2002, vam compartir colònies a l’estiu, la majoria al pantà de Sau, amb l’Edu, el Samu, i el Jose Mari, sempre junts, era el reflexa de la força de la amistat, i de la generositat. Al seu costat, el Matias, el Xabi, el Carles, l’Azahara, el Richard, l’Ana, el Roger, la Bele, la Sandra, el Xus, el Joan,el Mario, el Dani, i molts més.. tots els educadors i educadores que ens apuntàvem anar de colònies. Per totes i tots ells, com per mi, l’Edu era l’Edu, un noi, un jove molt especial.
Els anys passaven, i com joves que han viscut alguna dificultat, no els hi ha quedat més remei que reivindicar..així que, la darrera nit de les colònies de l’any 2006, les seves últimes, van reivindicar un viatge per joves!! Un temps més tard...l’Edu, el Samu i companyia estaven a Benidorm.
La convivència esdevé el gran motor d’aquests viatges, dins la convivència emergeixen els moments i els instants màgics. Alguns moments...La platja de Sant Feliu de Guixols, la sortida per Barcelona on vàrem acabar fent la croqueta a la gespa del Camp Nou, els concursos, els partits de hoquei, els matins a la piscina, tantes i tantes bromes, tantes i tantes converses, nits mirant els estels al costat del pantà explicant històries de por. La fantàstica nit de por que organitzaven els grans, i la festa final, i els comiats...que difícil. Aquests darrer instant sempre era el més complicat, se’ns escapaven les llàgrimes, però en cada llàgrima l’esperança de tornar-nos a veure l’estiu vinent..
La nostra vida d’aventures plegats, tenia una sorpresa final, un viatge a Berlin, amb grups d’altres set països d’Europa, la aventura va ser total..començant per l’aeroport, on la cadira del Samu va arribar trencada..fins l’arribada a Berlín, on no sé com, l’organització de la trobada va decidir deixar-nos la única furgo adaptada al grup dels catalans..Van ser 10 dies increïbles, cada dia era una experiència, perquè anàvem a menjar gastronomia alemana, és a dir, frankfurts, on perquè descobríem paisatges, monuments, etc..i on un cop més, en la convivència, aquesta vegada, parlant anglès o com podíem amb els joves dels altres països.
Amb una gran festa vàrem posar punt i final al viatge, i amb aquest viatge l’Edu i jo vàrem deixar de compartir aventures, però no vàrem deixar mai de tenir-nos present, els records de tot el que havíem viscut hi són presents amb molta força i amb molta presència, i apareixen força sovint. L’Edu és un especialista en cuidar amics, i a mi, sempre m’ha cuidat, m’ha trucat, ha compartit, i ha fet possible que la flama de l’amistat no s’hagi apagat mai.
Edu, ets un tio molt fort i molt especial, al teu costat tot ha estat fàcil, amb tu a prop, tot ha estat divertit, i possible. Has fet que alguns, treballéssim d’una feina diferent a la que havíem estudiat, has aconseguit amb la teva constància portar a un grup de joves a Benidorm, has aconseguit fer-nos riure, i fer-nos plorar, has aconseguit emocionar-nos , ens has regalat abraçades plenes d’amor, ens has regalat una mirada per veure el món d’una manera diferent, plena d’esperança.
La teva persona i la teva personalitat són inspiració per molts educadors i educadores que t’hem acompanyat en colònies i viatges; i sobretot, són l’emoció i l’experiència de valors tan importants com l’amistat, el respecte, l’empatia , la generositat, la humilitat, i la determinació de que existeix el món on tot és possible des de l’amor i la passió.
Gràcies Edu
